Aquest matí a la classe de "Fenòmens de Transport", una optativa de 4t curs de Química hem fet referència als Fluids Newtonians... i pensant, he recordat un dia al programa "El Hormiguero" on parlaven dels Fluids No-Newtonians (quines coses de pensar al mig de classe...jeje) i he decidit buscar una mica d'informació per veure quines característiques tenen aquest tipus de fluids.
Un fluid no newtonià és aquell que la seva la viscositat varia amb el gradient de tensió que se li aplica.
Com resultat, un fluid no newtonià NO té un valor de viscositat definit i constant, a diferència d’un fluid newtonià. Encara que el concepte de viscositat s’utilitza habitualment per a caracteritzar un material, pot resultar inadequat per descriure el comportament mecànic d’algunes substàncies, en concret, els fluids no newtonians.
Aquests fluids es poden caracteritzar millor mitjançant altres propietats que tenen a veure amb la relació entre l’esforç i els tensors de tensions sota diferents condicions de flux, tals com condicions d’esforç tallant oscil·latori.
Un exemple barat i no tòxic de fluid no-newtonià pot fer-se fàcilment afegint midó de blat de moro a una tassa d’aigua. S’afegeix el midó en petites proporcions i es remena lentament. Quan la suspensió s’acosta a la concentració crítica és quan les propietats d’aquest fluid no-newtonià es fan evidents. L’aplicació d’una força una cullereta fa que el fluid es comporti de forma més semblant a un sòlid que a un líquid. Si es deixa en repòs recupera el seu comportament com líquid.
S’investiga amb aquest tipus de fluids per a la fabricació d’armilles antibales, a causa de la seva capacitat per a absorbir l’energia de l’impacte d’un projectil a alta velocitat, però romanent flexibles si l’impacte es produeix a baixa velocitat. Un exemple familiar d’un fluid amb el comportament contrari és la pintura. Es desitja que flueixi fàcilment quan s’aplica amb el pinzell i se li aplica una pressió, però una vegada dipositada sobre la paret o tros de roba, es desitja que no degoti.
Doncs bé, a continuació hi ha un link amb un vídeo del programa “El Hormiguero”, que la cadena Cuatro emet diàriament. En aquest es pot veure l’exemple (bastant teatralitzat i entretingut) del comportament dels fluids no-newtonians, utilitzant midó de blat de moro (en aquest cas, Maicena) i aigua.
Com resultat, un fluid no newtonià NO té un valor de viscositat definit i constant, a diferència d’un fluid newtonià. Encara que el concepte de viscositat s’utilitza habitualment per a caracteritzar un material, pot resultar inadequat per descriure el comportament mecànic d’algunes substàncies, en concret, els fluids no newtonians.
Aquests fluids es poden caracteritzar millor mitjançant altres propietats que tenen a veure amb la relació entre l’esforç i els tensors de tensions sota diferents condicions de flux, tals com condicions d’esforç tallant oscil·latori.
Un exemple barat i no tòxic de fluid no-newtonià pot fer-se fàcilment afegint midó de blat de moro a una tassa d’aigua. S’afegeix el midó en petites proporcions i es remena lentament. Quan la suspensió s’acosta a la concentració crítica és quan les propietats d’aquest fluid no-newtonià es fan evidents. L’aplicació d’una força una cullereta fa que el fluid es comporti de forma més semblant a un sòlid que a un líquid. Si es deixa en repòs recupera el seu comportament com líquid.
S’investiga amb aquest tipus de fluids per a la fabricació d’armilles antibales, a causa de la seva capacitat per a absorbir l’energia de l’impacte d’un projectil a alta velocitat, però romanent flexibles si l’impacte es produeix a baixa velocitat. Un exemple familiar d’un fluid amb el comportament contrari és la pintura. Es desitja que flueixi fàcilment quan s’aplica amb el pinzell i se li aplica una pressió, però una vegada dipositada sobre la paret o tros de roba, es desitja que no degoti.
Doncs bé, a continuació hi ha un link amb un vídeo del programa “El Hormiguero”, que la cadena Cuatro emet diàriament. En aquest es pot veure l’exemple (bastant teatralitzat i entretingut) del comportament dels fluids no-newtonians, utilitzant midó de blat de moro (en aquest cas, Maicena) i aigua.
